Truita de patates

Del 7 al 9 de maig del present any es va celebrar a l'Hotel Majestic la III Fira del Llibre Antic i allà era jo com de costum, buscant algun exemplar que valgués la pena i no em costés un ull de la cara. No vaig trobar gaires títols de temàtica gastronòmica ja que no tots els llibreters s'apropen a aquestes fires amb llibres de cuina i això és una pena. I els que hi havia, majoritàriament resultaven més econòmics adquirits a través d'Internet que a la fira i això que jo pensava que les fires estaven per promocionar i els preus havien de ser interessants.
Estaven els de sempre, una dotzena de llibreters agremiats al llibre de vell, set de Barcelona, dos de Tarragona, un de Palma de Mallorca, un de València i el sempre fidel Costa Llibreter de Vic. El cas és que vaig acabar adquirint un excel•lent exemplar que esmento més endavant i que comentaré al lloc degut. Com a curiositat de moment us dic que és el receptari més antic dels que tinc en el qual apareix la truita de patates.

Truita de patates o truita espanyola

Encara que ja teníem nombroses truites des de temps immemorables (Ovorum, Marco Gavino Apicio les descriu al seu llibre De Re Coquinaria). La creença popular diu que la truita de patates va aparèixer per primera vegada, durant la primera guerra carlista (1833-1839), quan una vilatjana de la muntanya Navarra, molt espavilada ella, disposant-se a sadollar la gana del general Tomás de Zumalacárregui va quallar en una paella ous batuts amb patates cuites, però no és aquesta l'única versió. Altres veus defensen que va ser el propi general qui va descobrir tan saborós i nutritiu platet per alimentar la famolenca tropa. Recentment, Javier López Linaje, ha situat el seu origen més antic alguns anys abans en el municipi extremeny de Villanueva de la Serena. No seria d'estranyar que es conegués des de fa anys per tal com les patates ja formaven part del quotidià entre les taules dels més humils, la cuina baixa, mentre que eren menyspreades per les classes més pudents de la cuina alta com podem comprovar al dietari "Calaix de sastre" escrit pel baró de Maldà entre 1769 i 1819. Joan de Déu (Xocolata cada dia, Barcelona 2004) ens diu sobre els costums del baró que "les truites rarament formaven part dels menjars quotidians, n'hi havia d'albergínies, de mongetes, ceba, cansalada i botifarra, però mai de patates".
Però el primer document escrit en el qual apareix la truita de patates és navarrès segons José Mª Iribarren Rodríguez en el seu treball "El menjar, el vestir i la vida dels navarresos de 1817 a través d'un memorial de ratera" (Príncep de Viana, 1956) en el qual ens parla dels costums navarresos del segle XIX. El treball esmenta un d'aquests memorials dirigit a les Corts allà pel 1817 on després d'enumerar una sèrie d'aliments acaba descrivint la recepta per a una bonica truita.
En qualsevol cas la recepta no es va popularitzar fins al període de la Nova Cuina (María Marschoff) allà per la segona meitat del segle XIX, on apareix en alguns receptaris com en "La cuina perfeccionada és a dir El cuiner instruït en l'art culinari i la pràctica dels cuiners de més fama" per J.L. (Madrid, 1854). La recepta diu així: “Se fríen patatas partidas en ruedas delgadas; se baten los huevos y cuando están batidos se echan las patatas fritas, haciendo la tortilla con manteca o aceite, según acabamos de decir en la tortilla al natural.”